Aquest mes

Des de Sant Jordi que no escrivia res.

I no és perquè em faltin idees. Ni temps. Em falta pensar-hi quan sóc davant l’ordinador. Sempre se m’acudeixen temes quan sóc al cotxe anant a treballar, i, és clar, quan torno al cap de 5 hores a casa ja no recordo res!

Ha estat un mes estrany, un mes amb coses bones i amb coses dolentes. Un mes amb una forta sensació d’estar fora de lloc. I un mes amb la sensació d’haver fet alguna cosa bona.

Un mes amb un viatget. I un mes amb un viatget encara més petit. Un mes amb molt sopars i amb moltes rialles. I, per desgràcia, un mes amb massa llàgrimes.

Per acabar el mes encara queda una visita i una boda. I encara queda una setmana amb massa estrès.

Per sort, quan acabi aquest mes estaré més a prop de les meves vacances. I, espero, que dels dies de sol i paltja. Això si el temps ho permet, pequè aquest mes ha estat massa primaveral i massa poc estiuenc.



3s comentaris

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi.

Crec que aquesta és la festa que més enyoro des que estic aquí: ni l’11 de setembre, ni Sant Joan…

A Barcelona sempre anava a passejar, amb les amigues, amb la meva mare… sempre, sempre quedava encara que fossin deu minuts amb la meva mare. I compràvem llibres.

Des de petita m’agrada aquest ambient d’anar pel carrer, pel metro… i veure que tothom fa la seva vida normal, però generalment amb una rosa a la mà. M’agrada.

De loa mateixa manera que m’agradaven les roses per sorpresa, els llibres per sorpresa i l’emoció aquella de saber que és un dia laboral però de festa.

I aquí avui espero tenir una rosa (i jo compraré un llibre), i dissabte anirem a comprar llibres. Perquè jo per Sant Jordi vull una rosa, però també vull un llibre.

I encara que l’ambient no sigui el mateix, aniré a comprar algun llibre per la meva parella, perquè per molt que es digui que és una festa costumista (i és veritat) és la meva tradició i vull seguir-la i la vull viure.



2s comentaris

Reflexió

Estic aprenent a estimar-me i a acceptar la meva vida tragicòmica.



2s comentaris

Voleu dir que ens entenem?

Quan vaig estar a Roma, vam anar a passar el dissabte i el diumenge de Pasqua a Perugia. Un poble a un parell d’hores en tren de Roma.

Perugia es veu que és un poble famós per la xocolata (?? o això diuen ells…), tot i que a part de la xocolata té moltes altres coses bastant impressionants i un centre històric molt bonic, amb arcs etruscs i la típics fonte maggiore…

Doncs bé, ja ens veieu a les tres amigues allà, caminant sota la pluja. Com que dues de nosaltres fèiem de guiris, vam voler anar a comprar xocolata. La venedora ens va explicar les virtuts de la seva xocolata: sense colorants, sense conservants, bona pel colesterol….

Evidentment ens va convèncer, perquè som com som i ens venia de gust deixar-nos convèncer. Així que sortim carregades de xocolata. I xerrant, xerrant, dic: "Acabem de comprar xocolata sense colorants, conservants… a tu t’anirà bé que tens colesterol. Va bé, fins i tot pels malalts alcohòlics. Però això encara no ho som." I la meva amiga, va assentir.

I de cop, l’única d’allà que sabia italià va dir: "Què dieu? Ha dit malalts del cor! No alcohòlics!".

Encara riem cada cop que ho recordem.

Però clar, "malalts al cuore" i "malalts alcohòlics" s’assemblen molt…

I aquí una foto de Perugia, llàstima del mal dia que feia.

2s comentaris

El problema de l’aigua

Hi ha coses que no entenc. I no sé si no les entenc perquè m’he perdut la meitat de la pel·lícula (que sovint em passa) o perquè no té sentit.

Un dels últims debats oberts a Catalunya no l’entenc, i, per tant, encara no m’he posicionat. Quina diferència hi ha entre el transvassament de l’Ebre i el del Segre? Per què ara als de la "capital" i als mitjans públics els (ens) sembla tant bé que es faci i abans no? O és que ara tampoc ens sembla bé? I això no voldrà dir que potser sí que a segons qui "ni agua"?

No estic a favor del transvassament del Segre, com tampoc ho estava del de l’Ebre. Crec que si la gent d’allà creu que no els sobra aigua serà per alguna cosa, i jo me’ls crec (digueu-me ingènua). I quan una zona depèn de l’aigua per al conreu, no els pot faltar aquest element; cosa que no és el mateix cas que aquelles cultures tradicionals de secà que ara volen molta aigua per plantar coses com l’arròs… Tot i així, admeto que no en tinc ni idea sobre cultius i regadius, per tant el que dic ho dic sense gaire coneixement de causa.

El que és evident que hem de fer coses perquè la sequera és greu i ens quedarem sense aigua per dutxar-nos, però ha de ser a costa d’una altra zona del país?

I l’última pregunta, aquest problema tindria aquesta importància si no passés a la capital?

1 comentari

Després del mal temps…

Després del mal temps a Roma i a Barcelona i a Menorca (tindrà raó ma mare quan diu que jo porto el mal temps?), per fi surt el sol. Ja tenia ganes que arribés els dies més llargs, amb més sol i calor. Tinc ganes que arribi l’estiu, d’anar a la platja i llegir llibres prenent el sol.

I tinc ganes de deixar de pensar que estic sola. Deixar de pensar que la meva vida no pot ser completa si no tinc els amics a prop. Amb aquest viatge he vist que els amics de veritat, simplement ho són. Tot i els mals moments, tot i les setmanes sense veure’ns ni parlar. I l’experiència em diu que per molt que estigui un any enfadada amb algú, si la nostra amistat val la pena la retrobarem.

I tinc ganes de deixar enrere aquest dol que el meu psicòleg diu que tinc. I m’he de començar a creure que no depenc de ningú. Que la depèndencia dels amics no em durà enlloc. Només em durà a enfonsar-me més i més.

I si és cert que a Roma hi va ploure i hi va fer fred, però també vaig gaudir molt i vaig riure molt. I vaig fer tantes tonteries com vaig poder. Perquè aquesta sóc jo, jo sóc la que riu i la que és capaç de no tenir sentit del ridícul, però també sóc la que plora i la que té vergonya. I en aquesta vida hi ha d’haver dies de sol i dies de dol. Però ja no vull recrear-me més en les meves penes. Vull seguir creient en mi, en els meus amics i en la vida que he decidit tenir.

Potser és cert que necessitava aquest viatge. I l’he ben aprofitat.

I aquí una foto del Colisseum amb el cel blau en un dels pocs moments que el vam veure.

El Colisseum amb sol

 

1 comentari

Viatge

Si fa dies que no escric és perquè crec que no tinc res a explicar. No m’agrada que els meus escrits siguin tristos i depriments. Perquè jo no sóc així. Jo sempre he estat divertida, graciosa i amb ganes de passar-m’ho bé.

Divendres vaig tornar de viatge. Nou dies fora de casa, tota una setmana a Roma i tres dies a Barcelona. Vaig poder estar amb les meves amigues, rient i fent tonteries pels carrers de la "città eterna", tot ben amanit amb la pluja italiana.

Tot i l’enyorança que tenia per la meva parella, he de dir que ni un moment va ser avorrit o trist. Espero que això m’hagi recarregat les piles, i que em faci veure que per molt lluny que sigui i que per molts dies que no parli amb els meus amics, segueixen sent això: amics, i que el temps passa i tot canvia, però tot segueix igual.

3s comentaris

I ara, què faig?

Fa dies que em sento sola, avorrida, trista…

Sento que la meva vida és una successió de segons on no hi passa res. No m'agrada res del que faig: ni les classes, ni la piscina, ni l'anglès… penso en tot el que he de fer i no vull fer.

Vull dormir, o estirar-me al sofà i no fer res.

No sé si a Barcelona seria més feliç, possiblement no, però ara mateix penso que sí.

Enyoro els meus amics. Enyoro fer cafès amb la gent. Enyoro les tardes perdudes en un banc de la universitat. Enyoro massa coses.

I sóc conscient que idealitzo aquella època. Però necessito un amic al meu costat.

I res em surt bé. I no he aconseguit no mossegar-me les ungles. I em sento molt malament.

[@more@]

5s comentaris

Diada de Menorca

 Avui és Sant Antoni. Avui és la Diada del Poble de Menorca. Per tant avui aquí és festa.

Tal dia com avui de l'any 1287 Alfons III, nét de Jaume I; va entrar a Menorca expulsant-se les tropes musulmanes d'Abu Umar i fent entrar l'illa en la corona catalanoaragonesa.

Com en la majoria de conquestes, es van vendre com a esclaus als musulmans i es va repoblar l'illa amb catalans. 

Molts topònims de l'illa són d'origen àrab, sobretot noms de llocs (cases de pagès) i de platges. La influència àrab va ser important, no oblidem que els musulmans van estar a l'illa durant tres segles, des del 903 any en què es va conquerir i unir al Califat de Còrdova.

Entre Ciutadella i Ferreries hi ha el Castell de Santa Àgueda, últimreducte dels musulmans a l'illa i el monument musulmà més important de les illes.  El castell no està en gaire bon estat, i hi ha altres edificacions a sobre, però si val la pena pujar-hi (a peu, és clar) és per gaudir de les vistes de tota l'illa.

La Diada se celebra amb la torrada de la sobrassada i amb altres actes a tots els pobles. A Ciutadella fan els tres tocs, una processó en la qual els representants de l'ajuntament i de l'església van a cavall seguint el recorregut que va fer Alfons III quan va entrar a la ciutat. Davant de l'antic portal d'Artrutx diuen que va fer tres tocs amb la bandera i que això va fer que els musulmans es rendissin.

Anys després Menorca passaria a mans angleses, franceses i espanyoles. Com veieu ha estat una petita illa del mediterrani molt atractiva per la seva situació.

I com que avui és festa, me'n vaig a preparar per anar a fer una torrada de carn i sobrassada amb els amics. 

 

 

[@more@]

 

 

3s comentaris

Diada de Menorca

 Avui és Sant Antoni. Avui és la Diada del Poble de Menorca. Per tant avui aquí és festa.

Tal dia com avui de l'any 1287 Alfons III, nét de Jaume I; va entrar a Menorca expulsant-se les tropes musulmanes d'Abu Umar i fent entrar l'illa en la corona catalanoaragonesa.

Com en la majoria de conquestes, es van vendre com a esclaus als musulmans i es va repoblar l'illa amb catalans. 

Molts topònims de l'illa són d'origen àrab, sobretot noms de llocs (cases de pagès) i de platges. La influència àrab va ser important, no oblidem que els musulmans van estar a l'illa durant tres segles, des del 903 any en què es va conquerir i unir al Califat de Còrdova.

Entre Ciutadella i Ferreries hi ha el Castell de Santa Àgueda, últimreducte dels musulmans a l'illa i el monument musulmà més important de les illes.  El castell no està en gaire bon estat, i hi ha altres edificacions a sobre, però si val la pena pujar-hi (a peu, és clar) és per gaudir de les vistes de tota l'illa.

La Diada se celebra amb la torrada de la sobrassada i amb altres actes a tots els pobles. A Ciutadella fan els tres tocs, una processó en la qual els representants de l'ajuntament i de l'església van a cavall seguint el recorregut que va fer Alfons III quan va entrar a la ciutat. Davant de l'antic portal d'Artrutx diuen que va fer tres tocs amb la bandera i que això va fer que els musulmans es rendissin.

Anys després Menorca passaria a mans angleses, franceses i espanyoles. Com veieu ha estat una petita illa del mediterrani molt atractiva per la seva situació.

I com que avui és festa, me'n vaig a preparar per anar a fer una torrada de carn i sobrassada amb els amics. 

 

 

[@more@]

 

 

Comentaris tancats a Diada de Menorca