I ara, què faig?

Fa dies que em sento sola, avorrida, trista…

Sento que la meva vida és una successió de segons on no hi passa res. No m'agrada res del que faig: ni les classes, ni la piscina, ni l'anglès… penso en tot el que he de fer i no vull fer.

Vull dormir, o estirar-me al sofà i no fer res.

No sé si a Barcelona seria més feliç, possiblement no, però ara mateix penso que sí.

Enyoro els meus amics. Enyoro fer cafès amb la gent. Enyoro les tardes perdudes en un banc de la universitat. Enyoro massa coses.

I sóc conscient que idealitzo aquella època. Però necessito un amic al meu costat.

I res em surt bé. I no he aconseguit no mossegar-me les ungles. I em sento molt malament.

[@more@]



Quant a valqui

Em moc com puc, per dins del meu laberint. Ara pujo, ara baixo. Sense mai parar. Ara vinc, ara torno. Sense descansar. Sóc com sóc, ni m\'agrada ni em deixa d\'agradar. Dins del meu laberint em conec i em desconec. Caminant... corrent quan calgui... arribaré al final.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: I ara, què faig?

  1. Carquinyol diu:

    Canviar de lloc sempre és dur. El que sempre aconsellen en aquests cassos és que miris de fer alguna d’aquelles coses que t’agradaria fer.

    Encara que, sovint, és molt més fàcil dir-ho que fer-ho.

    Molts ànims i endavant, que segur que és una etapa més de la vida.

  2. DooMMasteR diu:

    Si no et trobes a gust, sempre pots canviar de lloc. Un canvi d’aires 🙂

    Bon cap de setmana!

  3. krygger diu:

    Quan has de tirar una nova vida endavant, sobretot quan no tens a ningú amb qui parlar, es fa difícil…jo crec que no és bo obsessionar-se massa per les coses, quan fas una cosa i penses en altres, com el futur o el passat, no estàs pendent d’aquella cosa, no estàs vivint el present, i el present només el vius una vegada…
    La vida ens la compliquem massa i és més senzilla del que sembla, tot és cosa de mentalitzar-se…
    És curiós com quan una persona s’obsessiona massa per una cosa, li costa més aconseguir-la, i a vegades, quan has deixat de buscar, quan menys t’ho penses, apareix el que tant havies buscat…
    Una abraçada!

  4. Anna diu:

    anims noia! Jo he tingut moltes epoques d’aquest pal pero he aguantat, i aixo que jo encara estic molt mes lluny que tu!! Pensa perque vas fer el pas d’anar a Menorca i si val la pena, queda-t’hi. A +, aixo fa creixer.

  5. alls cuits diu:

    En el fons saps que és una etapa més, mira, tothom la passa, jo la passo i el més superguay del món també… Així que como dicen, a esperar, y ya llegaran tiempos mejores!!

Els comentaris estan tancats.