Viatge

Si fa dies que no escric és perquè crec que no tinc res a explicar. No m’agrada que els meus escrits siguin tristos i depriments. Perquè jo no sóc així. Jo sempre he estat divertida, graciosa i amb ganes de passar-m’ho bé.

Divendres vaig tornar de viatge. Nou dies fora de casa, tota una setmana a Roma i tres dies a Barcelona. Vaig poder estar amb les meves amigues, rient i fent tonteries pels carrers de la "città eterna", tot ben amanit amb la pluja italiana.

Tot i l’enyorança que tenia per la meva parella, he de dir que ni un moment va ser avorrit o trist. Espero que això m’hagi recarregat les piles, i que em faci veure que per molt lluny que sigui i que per molts dies que no parli amb els meus amics, segueixen sent això: amics, i que el temps passa i tot canvia, però tot segueix igual.



Quant a valqui

Em moc com puc, per dins del meu laberint. Ara pujo, ara baixo. Sense mai parar. Ara vinc, ara torno. Sense descansar.
Sóc com sóc, ni m\’agrada ni em deixa d\’agradar. Dins del meu laberint em conec i em desconec.
Caminant… corrent quan calgui… arribaré al final.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Viatge

  1. Carquinyol diu:

    Una de les coses que tenen els amics de debò és que per molt temps que passi sense veure’ls quan els veiem tot continua igual.

    Estic segur que d’aquí res gaudirem d’escrits teus més divertits ja que la primavera a la teva illa ha de ser màgica. 😉

  2. Inia diu:

    A vegades un vaitge va bé. Veig que a tu t’ha anat perfecte.

    I els amics, ja ho saps, sempre hi són.

Els comentaris estan tancats.